Projecte de figura humana, Translúcid

Aquest projecte se'ns va plantejar a finals de segon trimestre de l'assignatura de dibuix artístic, ja que entra dins del temari de figura humana. Aquest, se'ns va presentar de forma lliure, en la que només haviem de complir un requisit: treballar la figura humana. Per a la realització d'aquest, haviem de fer una recerca sobre els referents de cadascú i planificar una memòria escrita.

En un primer moment volia treballar la transexualitat, com ja havia volgut treballar al Projecte de col·laboració amb el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), però finalment, vaig decidir treballar un tema del que només jo puc parlar i del que, un cop més, torno a ser-ne la protagonista.

La meva obra titulada Translúcid parla de les emocions i d'allò que donem a expressar al món. Sempre m'he considerat força transparent pel que fa a donar a conèixer el meu estat d'ànim, però volia comprovar si de debò era així. La meva idea consistia en, durant un període de cinc dies, dibuixar-me a mi mateixa segons com m'havia sentit, i fer un segon dibuix realitzar a partir d'una enquesta repartida entre la gent amb la que havia tractat aquell dia. Aquesta enquesta constava de les quatre preguntes següents:

1. Creus que el meu estat d'ànim avui ha estat positiu o negatiu?
2. Com el descriuries?
3. Quin/s color/s em descriurien?
4. Quina postura (de cos sencer) creus que encaixa més amb el meu estat d'ànim?

Un cop reunia des de 3 fins a 10 respostes, agafava una mica de cada part (normalment coincidien en gairebé tot), elaborava el dibuix.

El resultat final consta d'un total de deu dibuixos de lectura horitzontal en ordre descendent. En la columna de la dreta apareix com la gent m'ha vist aquell dia, i a la columna de l'esquerra hi situo totes les làmines de com em veig jo dia a dia.

Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la primera part, dilluns 13 i dimarts 14

Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la segona part, dimecres 15 i dijous 16

Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la tercera part, divendres 17

A nivell plàstic presento cada dibuix en un paper per aquarel·les (200 g/m2)de mesures 19 x 24cm, blanc, tot i que dues làmines són cartolines de color negre. Totes elles, donades per la composició final de cada dibuix, són en format vertical, tot i que en un principi no vaig decidir com anirien orientades. Com ja he dit, en totes les làmines apareix una única figura femenina, la majoria centralitzades, tot i que la pertanyent a divendres 17 està desplaçada cap a l'extrem superior esquerre però ho compensa el fons afegit a la figura.

Depenent de com em sentia jo i depenent de les respostes de la gent, la tècnica emprada varia, els exemples més clars podrien ser les làmines corresponents a dilluns 13, en les que utilitzo aquarel·la i tinta, per expressar fluïdesa i alliberació, i la làmina corresponent a la visió interior de dimecres 15, en la que empro tècnica seca (creta de tonalitats marrons i negres) i també aplico pasta per aquarel·la sense diluir amb una pedra, per donar una sensació més dura, impactant i pesada. Els materials utilitzats han estat acrílics, aquarel·les, creta, tinta xinesa i pintura de decoració ultra mate, i per realitzar-les, pinzells, pedres o els meus propis dits. Com es pot comprovar a la imatge del segon conjunt, els marges d'algunes làmines han estat alterats, o bé estripats o desfets amb aigua, tot depenent del meu estat d'ànim.

A nivell semàntic, he utilitzat aquest projecte com una experiment de caràcter personal, per a poder comprovar si des debò sóc tan transparent com penso, i pel que he obtingut com a resposta per part dels meus companys, sempre expresso com em sento, és a dir, si tinc un mal dia, no intentaré ocultar-ho, però potser no mostraré al 100% com estic realment. Aquesta reflexió em porta al títol de la meva obra: Translúcid. Potser no mostraré molta negativitat quan tinc un mal dia de cara a l'exterior, ja que aprecio a la gent que m'envolta, i no pel fet de jo tenir un mal dia, la resta ho ha de patir o li ha d'afectar, pel que simplement em mostro una mica apagada si em comparo a com sóc realment, ja que estar malament és normal, al cap i a la fi tots som humans. Si no tinguéssim mals dies, possiblement no sabríem apreciar els bons, de la mateixa manera que si ens forcem a nosaltres mateixos a estar bé sempre, a pensar que cada dia serà el millor de la nostra vida, quan arribi un mal moment que no puguem controlar, perdrem les rendes del nostre camí, del quí som, i això és el pitjor que pot passar.

Pel que fa a mi, sóc una persona positiva, de forma general, intento treure la part positiva a tot però també veient-ne la negativa, i a valorar què és el que vull. Una resposta que va dir-me una que crec que és important incloure per a poder entendre com sóc és la següent:

Detall de dijous 16, corresponent a la visió exterior

Per a que ho entenguis, primer has de saber que sempre t'he considerat una persona positiva, optimista i alegre davant de qualsevol dificultat que has tingut. Avui t'he vist una mica cansada (fins i tot t'has quedat dormida al TAS), però tot i això transmets felicitat a la resta de persones i és una cosa que sempre he admirat de tu, com que encara que estiguis cansada i tinguis problemes no decaus i ho enfoques tot d'una manera humorística, cosa que va que no transmetis negativitats. A veure, això no vol dir que alguns cops no puguis tenir un mal dia o estar enfadada, ets humana com tots, però sempre ho enfoques tot amb humor i ho envoltes amb amb un núvol d'optimisme i alegria que crec que a vegades ni tu mateixa n'ets conscient, però la resta si que ho veiem i s'agraeix.

A banda de l'obra, he realitzar una memòria o hi incloc els meus referents, els quals son Francis Bacon i Paula Bonet, duc a terme una planificació i una descripció del procés final seguit, hi relato les meves estratègies i els obstacles que he tingut i amb tot allò que fa falta saber per a entendre la meva obra.

Les fotografies han estat realitzades amb el meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Disseny d'un habitatge

Aquesta activitat de disseny d’interiors ha consistit en treballar un espai elaborant-ne la seva planta. L’exercici consistia en, a partir d’una estructura ja donada d’un apartament amb unes mides concretes, distribuir les habitacions segons el target group (familiar). A més a més, també ens donava la mesura dels mobles i l’escala la que havia d’estar tot.
L'objectiu principal ha estat aplicar els conceptes d'escala gràfica recentment explicats a classe, ja que en les futures proves de les PAU ens demanarà que ho fem. A més a més, aquest exercici en concret ens ajudarà a distribuir l'espai, a prendre el llenguatge de les plantes pel que fa a les representacions dels mobles, finestres, parets, envans i portes, a aplicar el que sabem de les cases per a saber què és millor o pitjor per una zona. A més a més, treballant la distribució dels mobles serem conscients de les mides mínimes per a una bona antropometria. Gràcies a aquesta activitat serem conscients dels diferents usos que li donem a un espai per a que sigui complet i per poder satisfer les necessitats dels usuaris i del target group.

L’activitat va realitzar-se durant dues hores de classe, durant les quals vam detectar diversos problemes amb les mesures de les acotacions. Les que vam haver de modificar.

El format de la làmina és DIN-A3 situat horitzontalment, i la realització del plànol en portamines 0.5 HB amb l’ajuda de l’escaire, el cartabó, la regla i el compàs.

La meva proposta compleix els requisits: dues habitacions, un lavabo complet, una cuina i un menjador. La primera sala que trobem al entrar a la vivenda és la cuina, en la que no hi ha portes, ni en l'obertura que la comunica amb el passadís ni en la que ho fa amb el menjador. He distribuit els electrodomèstics en un ordre en el que als habitants els hi resultaria més còmode a l'hora de utilitzar-los (com ara els fogons al costat de la finestra). La següent sala, per la qual es pot accedir o bé pel passadís o per la cuina, és el menjador/sala d'estar. en la part més tocant a la cuina hi trobem la taula principal amb una prestatgeria (on s'hi guardarien les copes, mantells, etc), i a la part superior, tocant de l'habitació, la zona d'estar, amb un sofà, una butaca, un poble amb la televisió i una petita prestatgeria. Tornant al passadís, la següent instància és el lavabo, el qual té una pica doble, un WC i una banyera. Vaig decidir que fos una banyera en comptes d'una dutxa perquè aquesta també pot tenir les opcions que t'ofereix una dutxa. Tot i que no disposa d'una obertura al mur per a millor ventilació o lluminositat, aquesta tindria un sistema de ventilació a la paret.

Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB
mida: DIN-A3

Seguint pel passadís, una davant de l'altra, tenim l'habitació principal i la individual. La que seria per a la criatura, a mà dreta, disposa d'un llit individual (tot i que també podria ser una llitera si es desitgés), un armari, una calaixera, una tauleta de nit, una prestatgeria, i un escriptori amb una cadira davant de la finestra per major lluminositat. Finalment, a mà esquerra, hi tenim l'habitació principal, en la que tenim un llit de matrimoni, dues tauletes de nit a cada costat, un armari i un tocador amb la seva respectiva cadira.

Tot i que no vaig tenir gaire problemes al realitzar a escala allò que se'm demanava, si que va fer-se'm pesat, ja que vaig tardar més del que pensava.

La fotografia ha estat feta amb el meu dispositiu mòbil i processada  amb el programa d’edició d’imatges GIMP.

Interiors inventats

Aquest trimestre a l'assignatura de Disseny treballarem el disseny d'interiors.

Per a introduir-nos en aquest nou àmbit, hem hagut de realitzar dues làmines de dos espais inventats en perspectiva cònica frontal i de dos punts de fuga. En el meu cas, vaig realitzar ambdues a casa. Les dues estan fetes en un foli DIN-A3 horitzontal en llapis portamines 0.5. Tot i que no estan finalitzades, pròximament les acabaré.

Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB

Mida: DIN-A3

La primera làmina consisteix en un espai en cònica frontal, amb el punt de fuga desplaçat cap al costat dret en aquest cas. L'espai recreat ha estat el d'un bar amb dues parets de vidre amb envà on a més a més, he afegit una obertura que deixa veure el servei d'homes i de dones. Per a donar aspecte de cafè, he afegit una barra amb un sortidor de cervesa, una prestatgeria amb diverses begudes, i varis sofàs amb taules. Per a la seva realització he utilitzat, com ja he dit anteriorment, el llapis portamines, l’escaire, el cartabó i la regla. Properament hi afegiré alguns elements més i color.

El segon interior inventat ha estat una cònica obliqua de dos punts de fuga situats a cada lateral. En aquest cas, l’espai triat ha estat el d’una sala oberta que fusiona cuina i menjador. Per ara, només he realitzat la part de la cuina, incorporant taulells, una fica, els fogons, una nevera, una campana i un mòdul que fa el paper de taulell i de taula del menjador. Per a la seva realització he utilitzat, com ja he dit anteriorment, el llapis portamines, l’escaire, el cartabó i la regla. En un futur afegiré la part del menjador i alguns petits detalls i color a la làmina.

Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB

Mida: DIN-A3

L’únic inconvenient que he tingut ha estat la falta de temps a causa de la meva mala organització i acumulació de feina que he hagut de prioritzar davant d’aquesta activitat. Pel que fa a la realització de l’espai i dels mobles no he tingut cap dificultat, però si l’error de situar la línia d’horitzó massa alta, fent que la visió no sigui la correcta.

Les fotografies han estat preses amb el meu dispositiu mòbil.

Treball tèxtil

L'última activitat realitzada aquest segon trimestre a l'assignatura de Tècniques d'Expressió Graficoplàstiques ha estat un treball tèxtil.
La primera sessió, la professora va ensenyar-nos alguns exemples d'aquest tipus d'art de la web Pinterest per a que agafessim idees de com treballar les teles i d'algunes noves tècniques.
Un cop conclosa la sessió, va comunicar-nos que el projecte que hauriem de fer hauria d'estar relacionat amb algun episodi de la nostra vida.
El meu referent durant tot el curs ha estat l'autoestima, i he seguit treballant-lo, ja que va relacionat amb un extens episodi de la meva vida i que durarà durant molt més temps.
En la meva obra he treballar únicament amb dos tipus de teles (de sac i de ras) i amb fil negre sobre un llenç amb un fons marró.
Aquesta obra reflexa els insults i les punyalades que m'han tirat al llarg de la meva vida, i com aquestes han fet que poc a poc aprengui a obviar els comentaris que no m'aportaran res positiu, creant-me així una bombolla en la que aquest tipus de coses no son capaces d'afectar-me.