dilluns, 22 de maig del 2017

Instal·lació a l'institut

Aquest darrer trimestre, a l'assignatura de Tècniques d'expressió graflicoplàscica hem treballat les instal·lacions. Des d'inicis de curs se'ns va dir que en realitzarien una que fos relacionada amb el nostre referent (l'autoestima en el meu cas), i recordo que en aquell moment se'm va ocórrer el que faria.

Instal·lació "Reflexe" acabada de muntar (28 d'abril de 2017)
La ubicació de totes les instal·lacions s'havien de dur a terme dins del centre, pel que la meva vaig haver d'ubicar-la en un lloc de pas que jo sabés que gent de totes les edats hi passarien en un moment o altre: el canvi de direcció d'escala entre la planta baixa i el primer pis més propera a la porta de sortida dels alumnes de BAT i Cicles.

Instal·lació "Reflexe" (5 de maig de 2017)
La instal·lació consta d'un mirall de sobretaula pintat de color blanc enganxat sobre el cos d'un maniquí al qual li falten els braços i el cap (un dels que disposem a l'aula de volum de l'institut). Al voltant d'aquesta peça, molts post-its de colors enganxats a la paret de vidre amb un full blanc DIN-A4 que posa "Què et vols dir?" en majúscules. Setmanes més tard vaig afegir un foli amb el títol de l'obra i un petit text per a contextualitzar-la i explicar-ne el significat:

REFLEXE

Normalment el nostre cos rep més opinions de la resta de la gent que no pas de nosaltres mateixos. Quants cops ens hem elogiat en veu alta davant d'un mirall? Un parell de cops, o potser mai. Vull trencar amb tots aquells estàndards de bellesa que se'ns han inculcat al llarg de la nostra vida, com ara que hem de ser boniques, que hem de tenir unes talles predeterminades o que ens hem d'assemblar a aquella model que surt a les revistes. Vull dir-me que no compliré res, però que sóc bonica. Em sento preciosa. I estic genial així.
Vull ser i estar envoltada de gent que s'estima, perquè si no ens donem amor a nosaltres mateixos, qui ho farà? 



Instal·lació "Reflexe" (5 de maig de 2017)
Volia que la meva obra no només fos vista pels alumnes, ja que molts d'ells segurament no reflexionarien sobre què pot tractar, sinó que de debò els hi causés cert impacte, de manera que la solució que vaig trobar-li fou fer-los participar. La funció que ells tenien era agafar un dels post-its de la paret, escriure-hi allò que es volien dir a si mateixos i enganxar-ho al cos del maniquí.

El procés de realització de la meva instal·lació ha estat prou ràpid, ja que en dues hores l'hagués pogut tenir enllistat però per voluntat de la professora, per no ser l'única instal·lació  realitzada en tot el centre i desubicar a l'alumnat sobre què estava passant, vaig finalitzar-la la setmana següent. Trobo que això és degut a que el missatge que volia transmetre podia fer-se arribar al públic perfectament gràcies a que la idea que havia tingut a principis de curs m'ho permetia. És a dir, que la poca complexitat de realització no va afectar en absolut a l'objectiu principal: transmetre.

Aquest projecte ha estat el meu preferit de tota l'assignatura, ja que m'ha permès arribar a un públic molt extens i ha tingut un impacte súper positiu en l'alumnat. Durant les setmanes que aquesta instal·lació ha estat a l'institut, molta gent m'ha felicitat per la meva obra i m'ha dit que els hi agrada molt. A més a més, per les xarxes socials, quasi cada dia la gent penjava fotografies d'allò que estava escrivint o amb l'obra sencera. Personalment, m'ha agradat molt que la gent no només posés frases sobre el físic de la persona, sinó també moltes d'altres lligades amb l'autoestima mental de l'individu.
A continuació incorporaré algunes de les fotos que els alumnes han penjat als seus perfils de les xarxes socials:


 

 





Des d'aquí vull donar les gràcies a tots aquells que han participat, que han plasmat els seus pensaments, que li han portat flors o que s'han aturat 5 segons a llegir alguna de les frases que hi havia.