Instal·lació a l'institut

Aquest darrer trimestre, a l'assignatura de Tècniques d'expressió graflicoplàscica hem treballat les instal·lacions. Des d'inicis de curs se'ns va dir que en realitzarien una que fos relacionada amb el nostre referent (l'autoestima en el meu cas), i recordo que en aquell moment se'm va ocórrer el que faria.

Instal·lació "Reflexe" acabada de muntar (28 d'abril de 2017)

La ubicació de totes les instal·lacions s'havien de dur a terme dins del centre, pel que la meva vaig haver d'ubicar-la en un lloc de pas que jo sabés que gent de totes les edats hi passarien en un moment o altre: el canvi de direcció d'escala entre la planta baixa i el primer pis més propera a la porta de sortida dels alumnes de BAT i Cicles.

Instal·lació "Reflexe" (5 de maig de 2017)

La instal·lació consta d'un mirall de sobretaula pintat de color blanc enganxat sobre el cos d'un maniquí al qual li falten els braços i el cap (un dels que disposem a l'aula de volum de l'institut). Al voltant d'aquesta peça, molts post-its de colors enganxats a la paret de vidre amb un full blanc DIN-A4 que posa "Què et vols dir?" en majúscules. Setmanes més tard vaig afegir un foli amb el títol de l'obra i un petit text per a contextualitzar-la i explicar-ne el significat:

REFLEXE

Normalment el nostre cos rep més opinions de la resta de la gent que no pas de nosaltres mateixos. Quants cops ens hem elogiat en veu alta davant d'un mirall? Un parell de cops, o potser mai. Vull trencar amb tots aquells estàndards de bellesa que se'ns han inculcat al llarg de la nostra vida, com ara que hem de ser boniques, que hem de tenir unes talles predeterminades o que ens hem d'assemblar a aquella model que surt a les revistes. Vull dir-me que no compliré res, però que sóc bonica. Em sento preciosa. I estic genial així.

Vull ser i estar envoltada de gent que s'estima, perquè si no ens donem amor a nosaltres mateixos, qui ho farà? 

Instal·lació "Reflexe" (5 de maig de 2017)

Volia que la meva obra no només fos vista pels alumnes, ja que molts d'ells segurament no reflexionarien sobre què pot tractar, sinó que de debò els hi causés cert impacte, de manera que la solució que vaig trobar-li fou fer-los participar. La funció que ells tenien era agafar un dels post-its de la paret, escriure-hi allò que es volien dir a si mateixos i enganxar-ho al cos del maniquí.

El procés de realització de la meva instal·lació ha estat prou ràpid, ja que en dues hores l'hagués pogut tenir enllistat però per voluntat de la professora, per no ser l'única instal·lació  realitzada en tot el centre i desubicar a l'alumnat sobre què estava passant, vaig finalitzar-la la setmana següent. Trobo que això és degut a que el missatge que volia transmetre podia fer-se arribar al públic perfectament gràcies a que la idea que havia tingut a principis de curs m'ho permetia. És a dir, que la poca complexitat de realització no va afectar en absolut a l'objectiu principal: transmetre.

Aquest projecte ha estat el meu preferit de tota l'assignatura, ja que m'ha permès arribar a un públic molt extens i ha tingut un impacte súper positiu en l'alumnat. Durant les setmanes que aquesta instal·lació ha estat a l'institut, molta gent m'ha felicitat per la meva obra i m'ha dit que els hi agrada molt. A més a més, per les xarxes socials, quasi cada dia la gent penjava fotografies d'allò que estava escrivint o amb l'obra sencera. Personalment, m'ha agradat molt que la gent no només posés frases sobre el físic de la persona, sinó també moltes d'altres lligades amb l'autoestima mental de l'individu.

A continuació incorporaré algunes de les fotos que els alumnes han penjat als seus perfils de les xarxes socials:

 

 





Des d'aquí vull donar les gràcies a tots aquells que han participat, que han plasmat els seus pensaments, que li han portat flors o que s'han aturat 5 segons a llegir alguna de les frases que hi havia.

Habitació de postguerra

Aquesta activitat de l'assignatura de Dibuix Artístic correspon a un exercici de Selectivitat que consistia en recrear una habitació de postguerra amb tres elements a escollir que apareixien en la imatge i incorporar una figura humana. L'exercici va realitzar-se durant dues hores de classe.

Primerament, en un foli DIN A3 doblegat per la meitat, vaig realitzar un primer esbós amb la composició, i com que vaig veure que no em donaria temps a fer-ne un segon, vaig aplicar-hi llums a aquest, convertint-lo en el segon esbós. L'espai que vaig voler recrear és el d'una habitació buida de dos punts de fuga, que a causa de la guerra, part de les parets s'han caigut, deixant veure el carrer. Els tres elements que vaig triar foren la butaca, la finestra i el quadre. La figura humana d'una nena vaig col·locar-la tombada a la butaca.
A la làmina 50x70 vaig afegir-hi més blancs que en el esbossos. Vaig tenir problemes amb la llum perquè la idea que plantejava me'ls feia tenir, i no la vaig saber resoldre correctament amb dues hores, ja que per la seva composició, hagués necessitat més temps.

La imatge ha estat realitzada amb el meu telèfon mòbil i tractada amb el programa d'edició GIMP.

Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70

Llibreta d'artista: Paisatge descriptiu

Durant el tercer trimestre, a l'assignatura de Dibuix Artístic vam estar sortint per la vora de l'institut a realitzar paisatges descriptius en la nostra llibreta d'artista. Això ens servirà per treballar la perspectiva cònica en futurs exercicis de les PAU.
Del dibuix del que parlaré és un de l'Ajuntament de Salou (al costat de l'institut) vist des del costat oposat al que dona al nostre centre escolar.
Vaig decidir treballar aquest espai per les seves línies rectes, ja que podria treballar millor la cònica, i pels colors reals de l'edifici: blanc, negre i algun blau, ja que és la gamma cromàtica que normalment utilitzo.
Des d'un primer moment vaig captar la seva forma i en 10 minuts ja tenia l'estructura feta i alguna ombra posada. Tot i que vam estar aproximadament 40 minuts, on més vaig batallar va ser en l'ombra d'entre els dos edificis, ja que al haver marcat tant l'aresta de l'esquerra de l'edifici en primer terme, semblava que hi hagués un espai entre un bloc i altre, quan realment n'era un de sol, pel que l'ombra és molt més fosca del que m'agués agradat, tot i que estic molt contenta amb el resultat final.

La imatge ha estat feta amb el meu dispositiu mòbil i editada amb el programa d'edició GIMP (és per això que algunes arestes estan deformades)-

Tècnica: Bolígraf
Mida: DIN A5

Cònica a l'aula

La següent activitat realitzada en dues hores de classe pertany a l'assignatura de Dibuix Artístic, en la que estem treballant l'espai. En setmanes diferents van realitzar primerament un dibuix de cònica central i per últim un un de cònica obliqua, per en un futur aplicar-les en altres dibuixos i en les PAU.
Ambdues làmines estan realitzades amb els colors blau i negre, ja que m'ajuden a equilibrar les ombres i visualment em semblen més polits.

El primer dibuix és des d'una cantonada de la classe (al costat del vidre), mirant cap a la paret i veient en un lateral les aixetes, el seca-papers i prestatges, i a la paret del fons hi apareix una cortina, un agafador i una pissarra. Vaig triar aquest espai perquè és dels que millor il·luminació te i a més a més puc treballar algunes ombres suaus, donant més importància als mobles. Tot i que vaig tenir algunes dificultats amb l'espai ja que al voler aquella zona estava casi contra la paret i no podia veure el que estava fent des de certa distancia.

Cònica central de l'aula
Tècnica: Bolígraf i retoladors de color
Mida: 50x70

El segon dibuix realitzat, el de la cònica obliqua, va estar realitzat la setmana següent del dibuix de la cònica central. La zona de l'aula que apareix és en la que estava quan vaig realitzar la primera cònica de l'aula. Aquí torna a aparèixer el seca-papers, a més a més de sortir dos prestatgeries.

Crec que l'error va ser triar un espai en el que apareixien dues prestatgeries, ja que vaig perdre molt temps intentant fer-les i això no em va permetre acabar-ho a temps i tornar-ho a repetir, Pel que fa a la graficoplàstica, crec que està força ben aconseguida, excepte pel seca-papers.

Cònica obliqua de l'aula
Tècnica: Bolígraf i retoladors de colors
Mida: 50x70

Com es poden veure a les imatges, no va donar-me temps d'acabar cap dels dibuixos, ja que no estava molt bé física i mentalment, a més a més que el segon vaig haver-lo de realitzar en una hora, ja que vaig haver-lo de repetir.

Les imatges han estat fetes amb el meu telèfon mòbil i editades amb el programa d'edició GIMP.

Anàlisis del Parc de la Pau, making of

Aquest tercer trimestre a l'assignatura de disseny estem treballant els espais. Per a comprendre i treballar el dibuix d'espai, se'ns va proposar realitzar un anàlisi il·lustrat de la Plaça de la Pau de Salou, concretament de la seva zona infantil.
Durant dos dies, a l'hora de disseny vam anar a aquest parc, ja que queda casi al costat de l'institut, per analitzar l'espai en el que es troba (no només la zona infantil, també veure el que ocupa en relació amb la plaça total).
Vam analitzar-ne la planta, els elements necessaris en un recinte com aquell com els bancs, que el mateix mur que delimitava el perímetre en feia la funció, papereres, llums,...
La vegetació també va ser un element important a tenir en compte, ja que dins del recinte hi han 8 arbres i fora, a la vora, hi han diversos arbusts que aporten verdor a la zona.
Però apart d'això, el més important era el que els hi crida l'atenció als nens: les instal·lacions. Al centre del parc hi ha un conjunt d'estructures que fan diverses funcions però que estan connectades entre elles, com ara dos tobogans (un individual i un doble), xarxes per trepar, escales, barres per lliscar de forma descendent, un túnel per anar a gates, dues casetes,... A més a més, independentment d'aquesta estructura, el parc compta amb dos cavallets a cada extrem de les sortides.
A continuació us deixo amb algunes imatges de parc:

Gronxador d'un parc

Aquesta activitat del tercer trimestre tipus PAU, al estar treballant els espais, ha consistit en elaborar un gronxador per a un parc infantil que fos de dues places, tenint en compte que que un dels seients hauria de ser apte per a nens molt petits i que hauria d'evitar que aquests poguessin caure. Aquesta activitat va dur-se a terme durant dues hores a classe.

Esbossos del gronxador
Tècnica: llapis portamines 0.5 HB, colors de fusta i retoladors

En un foli DIN A3 doblegat per la meitat vaig elaborar la pluja d'idees i una justificació de la meva proposta. El meu disseny plantejava una idea naturalista com la que és un arbre. Com que em van inspirar les casetes dels gnoms, vaig afegir una obertura a la part inferior imitant una porta, per a que els més petits puguin passar, i una obertura circular més amunt per a que els pares puguin aguaitar i fer bromes amb la canalla. Les cantonades de tota l'estructura serien arrodonides per a més seguretat. Pel que fa als seients, vaig inspirar-me en la forma d'una flor, amb la diferència de que aquesta seria adaptada per a ser més ergonòmica. Finalment, pel que fa al sòl, aquest seria de goma, amb dues formes ovalades sota cada seient per a situar als nens sobre on han d'anar i fer-ho més dinàmic. Tot in que en un principi vaig decantar-me pel color verd i groc, abans de realitzar la proposta final vaig substituir el color verd pel roig, ja que aquest em sembla més divertit i dinàmic, tot i que la referència amb els gnoms no es perdria, ja que la forma seguiria sent la d'una casa i el vermell podria recordar al barret en punxa que porten.

Finalment, a la làmina final vaig fer l'alçat, la planta i el perfil del gronxador els quals vaig acotar, acompanyat d'una perspectiva cònica central.
Crec que l'error que he tingut en aquesta activitat és la graficoplàstica, ja que tot i que se aplicar-la correctament, deixant que respiri, no ho he fet.

Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB, llapis de fusta i retoladors
Mida: DIN A3

Les fotografies han estat realitzades amb el meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Llibreta d'artista: Paisatges interpretats

Aquesta última entrega de la llibreta d'artista del curs ha consistit en elaborar tres paisatges interpretats, ja que aquest trimestre estem treballant els espais.
Aquesta activitat realitzada durant la Setmana Santa l'he treballada a partir de fotografies. Primerament no sabia com realitzar els paisatges, pel que amb les tonalitats aproximades a la realitat anava realitzant petits tocs de pinzell sense que quedés massa "realista" però que es pogués entendre.

El primer dibuix es tracta d'un edifici en ruïnes que té la forma d'un castell, el qual, per l'espai en el que estava devia ser la casa dels propietaris del camp del costat, ja que dins hi havia un forn de pedra. Vaig decidir pintar aquella escena, no només per la meva atracció cap als llocs abandonats i en ruïnes, sinò també perquè aquell dia vam anar la meva família i un parell d'amics a La Mussara (localització del lloc), ja que havia nevat estant a finals de març, i feia anys que no tocava la neu. Vaig realitzar el paisatge amb acrílics.

Tècnica: Acrílics aplicats amb pinzell
Mida: DIN A5

El següent paisatge realitzat també fou a partir d'una fotografia, en aquest cas d'una imatge d'una platja en la que jo hi aparec corrents cap al mar. Vaig decidir-me per aquesta ja que va ser un dia en el que vaig quedar amb una amiga que feia temps que no veia fora de l'institut i vam anar a menjar pizza. A més a més, portava vora dos mesos sense quedar amb amics a causa dels examens, pel que aquest dia va ser com una alliberació. Aquest paisatge també està realitzat amb acrílics, tot i que sense omplir tot el full, per deixar espai a respirar i que el traç sigui més dinàmic i violent, com a contrarietat d'un paisatge calmat.

Tècnica: Acrílics aplicats amb pinzell
Mida: DIN A5

L'últim paisatge interpretat que vaig realitzar fou el d'un espai urbà, també a partir d'una imatge. Al haver elements rectes  i gairebé plans, vaig decidir provar a pintar amb acrílics de colors primaris amb un tros de plàstic rectangular. Tot i que al principi va costar-me una mica controlar la tècnica, finalment me'n vaig sortir i vaig superar aquesta dificultat. L'ús d'únicament colors primaris és degut a que volia fer-ho el més simple possible, i la barreja d'alguns colors és deguda a la superposició d'aquests a l'hora de la seva aplicació, ja que tardaven força en assecar-se. A més a més, aquesta nova eina com la que  és el tros de plàstic va permetre'm crear una pinzellada voluminosa i visible i que la meva obra transmetés més dinamisme i caos, com el que és el d'una ciutat com la que apareix reflectida.

Tècnica: Acrílics aplicats amb tros de plàstic
Mida: DIN A5

Les imatges han estat preses amb el meu telèfon mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.