Llibreta d'artista: Paisatges interpretats

Aquesta última entrega de la llibreta d'artista del curs ha consistit en elaborar tres paisatges interpretats, ja que aquest trimestre estem treballant els espais.
Aquesta activitat realitzada durant la Setmana Santa l'he treballada a partir de fotografies. Primerament no sabia com realitzar els paisatges, pel que amb les tonalitats aproximades a la realitat anava realitzant petits tocs de pinzell sense que quedés massa "realista" però que es pogués entendre.

El primer dibuix es tracta d'un edifici en ruïnes que té la forma d'un castell, el qual, per l'espai en el que estava devia ser la casa dels propietaris del camp del costat, ja que dins hi havia un forn de pedra. Vaig decidir pintar aquella escena, no només per la meva atracció cap als llocs abandonats i en ruïnes, sinò també perquè aquell dia vam anar la meva família i un parell d'amics a La Mussara (localització del lloc), ja que havia nevat estant a finals de març, i feia anys que no tocava la neu. Vaig realitzar el paisatge amb acrílics.

Tècnica: Acrílics aplicats amb pinzell
Mida: DIN A5

El següent paisatge realitzat també fou a partir d'una fotografia, en aquest cas d'una imatge d'una platja en la que jo hi aparec corrents cap al mar. Vaig decidir-me per aquesta ja que va ser un dia en el que vaig quedar amb una amiga que feia temps que no veia fora de l'institut i vam anar a menjar pizza. A més a més, portava vora dos mesos sense quedar amb amics a causa dels examens, pel que aquest dia va ser com una alliberació. Aquest paisatge també està realitzat amb acrílics, tot i que sense omplir tot el full, per deixar espai a respirar i que el traç sigui més dinàmic i violent, com a contrarietat d'un paisatge calmat.

Tècnica: Acrílics aplicats amb pinzell
Mida: DIN A5

L'últim paisatge interpretat que vaig realitzar fou el d'un espai urbà, també a partir d'una imatge. Al haver elements rectes  i gairebé plans, vaig decidir provar a pintar amb acrílics de colors primaris amb un tros de plàstic rectangular. Tot i que al principi va costar-me una mica controlar la tècnica, finalment me'n vaig sortir i vaig superar aquesta dificultat. L'ús d'únicament colors primaris és degut a que volia fer-ho el més simple possible, i la barreja d'alguns colors és deguda a la superposició d'aquests a l'hora de la seva aplicació, ja que tardaven força en assecar-se. A més a més, aquesta nova eina com la que  és el tros de plàstic va permetre'm crear una pinzellada voluminosa i visible i que la meva obra transmetés més dinamisme i caos, com el que és el d'una ciutat com la que apareix reflectida.

Tècnica: Acrílics aplicats amb tros de plàstic
Mida: DIN A5

Les imatges han estat preses amb el meu telèfon mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.