dilluns, 22 de maig del 2017

Instal·lació a l'institut

Aquest darrer trimestre, a l'assignatura de Tècniques d'expressió graflicoplàscica hem treballat les instal·lacions. Des d'inicis de curs se'ns va dir que en realitzarien una que fos relacionada amb el nostre referent (l'autoestima en el meu cas), i recordo que en aquell moment se'm va ocórrer el que faria.

Instal·lació "Reflexe" acabada de muntar (28 d'abril de 2017)
La ubicació de totes les instal·lacions s'havien de dur a terme dins del centre, pel que la meva vaig haver d'ubicar-la en un lloc de pas que jo sabés que gent de totes les edats hi passarien en un moment o altre: el canvi de direcció d'escala entre la planta baixa i el primer pis més propera a la porta de sortida dels alumnes de BAT i Cicles.

Instal·lació "Reflexe" (5 de maig de 2017)
La instal·lació consta d'un mirall de sobretaula pintat de color blanc enganxat sobre el cos d'un maniquí al qual li falten els braços i el cap (un dels que disposem a l'aula de volum de l'institut). Al voltant d'aquesta peça, molts post-its de colors enganxats a la paret de vidre amb un full blanc DIN-A4 que posa "Què et vols dir?" en majúscules. Setmanes més tard vaig afegir un foli amb el títol de l'obra i un petit text per a contextualitzar-la i explicar-ne el significat:

REFLEXE

Normalment el nostre cos rep més opinions de la resta de la gent que no pas de nosaltres mateixos. Quants cops ens hem elogiat en veu alta davant d'un mirall? Un parell de cops, o potser mai. Vull trencar amb tots aquells estàndards de bellesa que se'ns han inculcat al llarg de la nostra vida, com ara que hem de ser boniques, que hem de tenir unes talles predeterminades o que ens hem d'assemblar a aquella model que surt a les revistes. Vull dir-me que no compliré res, però que sóc bonica. Em sento preciosa. I estic genial així.
Vull ser i estar envoltada de gent que s'estima, perquè si no ens donem amor a nosaltres mateixos, qui ho farà? 



Instal·lació "Reflexe" (5 de maig de 2017)
Volia que la meva obra no només fos vista pels alumnes, ja que molts d'ells segurament no reflexionarien sobre què pot tractar, sinó que de debò els hi causés cert impacte, de manera que la solució que vaig trobar-li fou fer-los participar. La funció que ells tenien era agafar un dels post-its de la paret, escriure-hi allò que es volien dir a si mateixos i enganxar-ho al cos del maniquí.

El procés de realització de la meva instal·lació ha estat prou ràpid, ja que en dues hores l'hagués pogut tenir enllistat però per voluntat de la professora, per no ser l'única instal·lació  realitzada en tot el centre i desubicar a l'alumnat sobre què estava passant, vaig finalitzar-la la setmana següent. Trobo que això és degut a que el missatge que volia transmetre podia fer-se arribar al públic perfectament gràcies a que la idea que havia tingut a principis de curs m'ho permetia. És a dir, que la poca complexitat de realització no va afectar en absolut a l'objectiu principal: transmetre.

Aquest projecte ha estat el meu preferit de tota l'assignatura, ja que m'ha permès arribar a un públic molt extens i ha tingut un impacte súper positiu en l'alumnat. Durant les setmanes que aquesta instal·lació ha estat a l'institut, molta gent m'ha felicitat per la meva obra i m'ha dit que els hi agrada molt. A més a més, per les xarxes socials, quasi cada dia la gent penjava fotografies d'allò que estava escrivint o amb l'obra sencera. Personalment, m'ha agradat molt que la gent no només posés frases sobre el físic de la persona, sinó també moltes d'altres lligades amb l'autoestima mental de l'individu.
A continuació incorporaré algunes de les fotos que els alumnes han penjat als seus perfils de les xarxes socials:


 

 





Des d'aquí vull donar les gràcies a tots aquells que han participat, que han plasmat els seus pensaments, que li han portat flors o que s'han aturat 5 segons a llegir alguna de les frases que hi havia.

divendres, 28 d’abril del 2017

Habitació de postguerra

Aquesta activitat de l'assignatura de Dibuix Artístic correspon a un exercici de Selectivitat que consistia en recrear una habitació de postguerra amb tres elements a escollir que apareixien en la imatge i incorporar una figura humana. L'exercici va realitzar-se durant dues hores de classe.

Primerament, en un foli DIN A3 doblegat per la meitat, vaig realitzar un primer esbós amb la composició, i com que vaig veure que no em donaria temps a fer-ne un segon, vaig aplicar-hi llums a aquest, convertint-lo en el segon esbós. L'espai que vaig voler recrear és el d'una habitació buida de dos punts de fuga, que a causa de la guerra, part de les parets s'han caigut, deixant veure el carrer. Els tres elements que vaig triar foren la butaca, la finestra i el quadre. La figura humana d'una nena vaig col·locar-la tombada a la butaca.
A la làmina 50x70 vaig afegir-hi més blancs que en el esbossos. Vaig tenir problemes amb la llum perquè la idea que plantejava me'ls feia tenir, i no la vaig saber resoldre correctament amb dues hores, ja que per la seva composició, hagués necessitat més temps.

La imatge ha estat realitzada amb el meu telèfon mòbil i tractada amb el programa d'edició GIMP.

Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70

Llibreta d'artista: Paisatge descriptiu

Durant el tercer trimestre, a l'assignatura de Dibuix Artístic vam estar sortint per la vora de l'institut a realitzar paisatges descriptius en la nostra llibreta d'artista. Això ens servirà per treballar la perspectiva cònica en futurs exercicis de les PAU.
Del dibuix del que parlaré és un de l'Ajuntament de Salou (al costat de l'institut) vist des del costat oposat al que dona al nostre centre escolar.
Vaig decidir treballar aquest espai per les seves línies rectes, ja que podria treballar millor la cònica, i pels colors reals de l'edifici: blanc, negre i algun blau, ja que és la gamma cromàtica que normalment utilitzo.
Des d'un primer moment vaig captar la seva forma i en 10 minuts ja tenia l'estructura feta i alguna ombra posada. Tot i que vam estar aproximadament 40 minuts, on més vaig batallar va ser en l'ombra d'entre els dos edificis, ja que al haver marcat tant l'aresta de l'esquerra de l'edifici en primer terme, semblava que hi hagués un espai entre un bloc i altre, quan realment n'era un de sol, pel que l'ombra és molt més fosca del que m'agués agradat, tot i que estic molt contenta amb el resultat final.

La imatge ha estat feta amb el meu dispositiu mòbil i editada amb el programa d'edició GIMP (és per això que algunes arestes estan deformades)-

Tècnica: Bolígraf
Mida: DIN A5

Cònica a l'aula

La següent activitat realitzada en dues hores de classe pertany a l'assignatura de Dibuix Artístic, en la que estem treballant l'espai. En setmanes diferents van realitzar primerament un dibuix de cònica central i per últim un un de cònica obliqua, per en un futur aplicar-les en altres dibuixos i en les PAU.
Ambdues làmines estan realitzades amb els colors blau i negre, ja que m'ajuden a equilibrar les ombres i visualment em semblen més polits.

El primer dibuix és des d'una cantonada de la classe (al costat del vidre), mirant cap a la paret i veient en un lateral les aixetes, el seca-papers i prestatges, i a la paret del fons hi apareix una cortina, un agafador i una pissarra. Vaig triar aquest espai perquè és dels que millor il·luminació te i a més a més puc treballar algunes ombres suaus, donant més importància als mobles. Tot i que vaig tenir algunes dificultats amb l'espai ja que al voler aquella zona estava casi contra la paret i no podia veure el que estava fent des de certa distancia.
Cònica central de l'aula
Tècnica: Bolígraf i retoladors de color
Mida: 50x70
El segon dibuix realitzat, el de la cònica obliqua, va estar realitzat la setmana següent del dibuix de la cònica central. La zona de l'aula que apareix és en la que estava quan vaig realitzar la primera cònica de l'aula. Aquí torna a aparèixer el seca-papers, a més a més de sortir dos prestatgeries.
Crec que l'error va ser triar un espai en el que apareixien dues prestatgeries, ja que vaig perdre molt temps intentant fer-les i això no em va permetre acabar-ho a temps i tornar-ho a repetir, Pel que fa a la graficoplàstica, crec que està força ben aconseguida, excepte pel seca-papers.

Cònica obliqua de l'aula
Tècnica: Bolígraf i retoladors de colors
Mida: 50x70
Com es poden veure a les imatges, no va donar-me temps d'acabar cap dels dibuixos, ja que no estava molt bé física i mentalment, a més a més que el segon vaig haver-lo de realitzar en una hora, ja que vaig haver-lo de repetir.
Les imatges han estat fetes amb el meu telèfon mòbil i editades amb el programa d'edició GIMP.

Anàlisis del Parc de la Pau, making of

Aquest tercer trimestre a l'assignatura de disseny estem treballant els espais. Per a comprendre i treballar el dibuix d'espai, se'ns va proposar realitzar un anàlisi il·lustrat de la Plaça de la Pau de Salou, concretament de la seva zona infantil.
Durant dos dies, a l'hora de disseny vam anar a aquest parc, ja que queda casi al costat de l'institut, per analitzar l'espai en el que es troba (no només la zona infantil, també veure el que ocupa en relació amb la plaça total).
Vam analitzar-ne la planta, els elements necessaris en un recinte com aquell com els bancs, que el mateix mur que delimitava el perímetre en feia la funció, papereres, llums,...
La vegetació també va ser un element important a tenir en compte, ja que dins del recinte hi han 8 arbres i fora, a la vora, hi han diversos arbusts que aporten verdor a la zona.
Però apart d'això, el més important era el que els hi crida l'atenció als nens: les instal·lacions. Al centre del parc hi ha un conjunt d'estructures que fan diverses funcions però que estan connectades entre elles, com ara dos tobogans (un individual i un doble), xarxes per trepar, escales, barres per lliscar de forma descendent, un túnel per anar a gates, dues casetes,... A més a més, independentment d'aquesta estructura, el parc compta amb dos cavallets a cada extrem de les sortides.
A continuació us deixo amb algunes imatges de parc:

Gronxador d'un parc

Aquesta activitat del tercer trimestre tipus PAU, al estar treballant els espais, ha consistit en elaborar un gronxador per a un parc infantil que fos de dues places, tenint en compte que que un dels seients hauria de ser apte per a nens molt petits i que hauria d'evitar que aquests poguessin caure. Aquesta activitat va dur-se a terme durant dues hores a classe.

Esbossos del gronxador
Tècnica: llapis portamines 0.5 HB, colors de fusta i retoladors
En un foli DIN A3 doblegat per la meitat vaig elaborar la pluja d'idees i una justificació de la meva proposta. El meu disseny plantejava una idea naturalista com la que és un arbre. Com que em van inspirar les casetes dels gnoms, vaig afegir una obertura a la part inferior imitant una porta, per a que els més petits puguin passar, i una obertura circular més amunt per a que els pares puguin aguaitar i fer bromes amb la canalla. Les cantonades de tota l'estructura serien arrodonides per a més seguretat. Pel que fa als seients, vaig inspirar-me en la forma d'una flor, amb la diferència de que aquesta seria adaptada per a ser més ergonòmica. Finalment, pel que fa al sòl, aquest seria de goma, amb dues formes ovalades sota cada seient per a situar als nens sobre on han d'anar i fer-ho més dinàmic. Tot in que en un principi vaig decantar-me pel color verd i groc, abans de realitzar la proposta final vaig substituir el color verd pel roig, ja que aquest em sembla més divertit i dinàmic, tot i que la referència amb els gnoms no es perdria, ja que la forma seguiria sent la d'una casa i el vermell podria recordar al barret en punxa que porten.

Finalment, a la làmina final vaig fer l'alçat, la planta i el perfil del gronxador els quals vaig acotar, acompanyat d'una perspectiva cònica central.
Crec que l'error que he tingut en aquesta activitat és la graficoplàstica, ja que tot i que se aplicar-la correctament, deixant que respiri, no ho he fet.

Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB, llapis de fusta i retoladors
Mida: DIN A3
Les fotografies han estat realitzades amb el meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Llibreta d'artista: Paisatges interpretats

Aquesta última entrega de la llibreta d'artista del curs ha consistit en elaborar tres paisatges interpretats, ja que aquest trimestre estem treballant els espais.
Aquesta activitat realitzada durant la Setmana Santa l'he treballada a partir de fotografies. Primerament no sabia com realitzar els paisatges, pel que amb les tonalitats aproximades a la realitat anava realitzant petits tocs de pinzell sense que quedés massa "realista" però que es pogués entendre.

El primer dibuix es tracta d'un edifici en ruïnes que té la forma d'un castell, el qual, per l'espai en el que estava devia ser la casa dels propietaris del camp del costat, ja que dins hi havia un forn de pedra. Vaig decidir pintar aquella escena, no només per la meva atracció cap als llocs abandonats i en ruïnes, sinò també perquè aquell dia vam anar la meva família i un parell d'amics a La Mussara (localització del lloc), ja que havia nevat estant a finals de març, i feia anys que no tocava la neu. Vaig realitzar el paisatge amb acrílics.
Tècnica: Acrílics aplicats amb pinzell
Mida: DIN A5

El següent paisatge realitzat també fou a partir d'una fotografia, en aquest cas d'una imatge d'una platja en la que jo hi aparec corrents cap al mar. Vaig decidir-me per aquesta ja que va ser un dia en el que vaig quedar amb una amiga que feia temps que no veia fora de l'institut i vam anar a menjar pizza. A més a més, portava vora dos mesos sense quedar amb amics a causa dels examens, pel que aquest dia va ser com una alliberació. Aquest paisatge també està realitzat amb acrílics, tot i que sense omplir tot el full, per deixar espai a respirar i que el traç sigui més dinàmic i violent, com a contrarietat d'un paisatge calmat.
Tècnica: Acrílics aplicats amb pinzell
Mida: DIN A5
L'últim paisatge interpretat que vaig realitzar fou el d'un espai urbà, també a partir d'una imatge. Al haver elements rectes  i gairebé plans, vaig decidir provar a pintar amb acrílics de colors primaris amb un tros de plàstic rectangular. Tot i que al principi va costar-me una mica controlar la tècnica, finalment me'n vaig sortir i vaig superar aquesta dificultat. L'ús d'únicament colors primaris és degut a que volia fer-ho el més simple possible, i la barreja d'alguns colors és deguda a la superposició d'aquests a l'hora de la seva aplicació, ja que tardaven força en assecar-se. A més a més, aquesta nova eina com la que  és el tros de plàstic va permetre'm crear una pinzellada voluminosa i visible i que la meva obra transmetés més dinamisme i caos, com el que és el d'una ciutat com la que apareix reflectida.

Tècnica: Acrílics aplicats amb tros de plàstic
Mida: DIN A5
Les imatges han estat preses amb el meu telèfon mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Maqueta d'una ONG

Vista general de la maqueta vista des d'una cantonada

  La següent activitat de disseny proposada, ens demanava la realització d'un estand per a una ONG real (la qual podíem triar de forma lliure) de forma tridimensional. Per a realitzar-la, prèviament haviem de fer els esbossos, la perspectiva, la justificació de la proposta, el plànol i finalment la maqueta final. L'únic que se'ns donava era l'escala a la que havia d'estar el plànol i la maqueta i les dimensions reals de l'estand, tot a 1:20. La ONG que vaig escollir s'anomena Stop SIDA, ja que volia treballar una a favor de la comunitat LGTB i després de llegir els objectius d'aquesta, vaig acollir-la. Aquesta activitat va ser iniciada a classe, per a que poguéssim solucionar alguns problemes d'escala si n'hi havien i fer les primeres idees, tot i que va ser finalitzada durant les vacances de Setmana Santa.

Plànol de l'estand
Tècnica: llapis portamines 0.5 HB, rotring 0.2, 0.4 i 0.8
Mida: Làmina DIN A3

  El primer que vaig realitzar foren els esbossos, sobretot els murs de l'estand, ja que, tot i que al principi volia que hi hagués molt text incorporat (fins i tot vaig esquematitzar els seus principals objectius per a poder posar-los en una de les parets), tot i que finalment, vaig decidir-me per col·locar solament el logotip en una banda i la bandera homosexual en l'altra. També vaig treballar amb el mobiliari, fent-lo de color vermell, el color representatiu de Stop SIDA sobre un sòl blanc.

Un cop situat tot, vaig fer el plànol de l'estand a escala 1:20, tal i com demanaven, en una làmina DIN A3 i vaig repassar-ho amb rotring posteriorment.
Maqueta vista des de dalt
Maqueta vista des d'un punt de vista més baix
i des d'una cantonada
L'últim pas que vaig realitzar fou la maqueta. vaig començar retallant les dues parets i el terra en cartó ploma de 5mm de gruix i vaig enganxar les imatges de les parets. Seguidament, en també cartró ploma, vaig retallar la forma de les tres taules i vaig pintar-les amb tinta xinesa vermella. Per aguantar-les a certa altura, amb cartolina, vaig enganxar dues cares i vaig separar-les pels dos extrems, de manera que una cara plana quedava sota la taula i l'altra donava estabilitat sobre el terra. Amb paer d'alumini, vaig realitzar un recipient circular i en cartolina vaig retallar petits quadrats, simulant embolcalls de preservatius. Finalment, un dels requisits per a la maqueta era incloure siluetes de persones (també a escala), que mesuressin 1.80m a la realitat, és a dir, la mesura estàndard. En una cartolina, vaig calcar les siluetes d'una parella, d'un home i d'una dona (la qual mesuraria 1.70m a la realitat, per a fer-ho més realista) i les vaig repassar i pintar de negre.

En el meu cas, no vaig realitzar cap tipus de perspectiva, només la justificació de la proposta.


Maqueta vista des d'un lateral
Crec que realitzar aquest projecte ha estat de vital importància aquest trimestre, ja que hem pogut realitzar en tres dimensions una cosa plasmada en un paper d'una idea nostra. M'ha agradat molt poder estar en contacte amb els materials, experimentar i treballar les escales. La dificultat que he tingut ha estat el període en el que ho he realitzat, ja que al haver-se de fer a Setmana Santa, jo i els meus pares marxem a visitar a la família, el que implica haver d'estar en un cotxe diverses hores amunt i avall carregat de maletes i bosses. Aquest fet no m'ha permés realitzar la maqueta durant les vacances, per por a que es trenqués durant algun dels múltiples viatges, pel que va haver-se de realitzar la nit abans de l'entrega, just quan vaig arribar a Salou, pel que no m'ha quedat com hagués volgut en un principi, tot i que no estic disgustada amb els resultats.

Les fotografies han estat realitzades amb el meu telèfon mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

divendres, 31 de març del 2017

Projecte de figura humana, Translúcid


Aquest projecte se'ns va plantejar a finals de segon trimestre de l'assignatura de dibuix artístic, ja que entra dins del temari de figura humana. Aquest, se'ns va presentar de forma lliure, en la que només haviem de complir un requisit: treballar la figura humana. Per a la realització d'aquest, haviem de fer una recerca sobre els referents de cadascú i planificar una memòria escrita.
En un primer moment volia treballar la transexualitat, com ja havia volgut treballar al Projecte de col·laboració amb el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), però finalment, vaig decidir treballar un tema del que només jo puc parlar i del que, un cop més, torno a ser-ne la protagonista.
La meva obra titulada Translúcid parla de les emocions i d'allò que donem a expressar al món. Sempre m'he considerat força transparent pel que fa a donar a conèixer el meu estat d'ànim, però volia comprovar si de debò era així. La meva idea consistia en, durant un període de cinc dies, dibuixar-me a mi mateixa segons com m'havia sentit, i fer un segon dibuix realitzar a partir d'una enquesta repartida entre la gent amb la que havia tractat aquell dia. Aquesta enquesta constava de les quatre preguntes següents:

  1. Creus que el meu estat d'ànim avui ha estat positiu o negatiu?
  2. Com el descriuries?
  3. Quin/s color/s em descriurien?
  4. Quina postura (de cos sencer) creus que encaixa més amb el meu estat d'ànim?

Un cop reunia des de 3 fins a 10 respostes, agafava una mica de cada part (normalment coincidien en gairebé tot), elaborava el dibuix.
El resultat final consta d'un total de deu dibuixos de lectura horitzontal en ordre descendent. En la columna de la dreta apareix com la gent m'ha vist aquell dia, i a la columna de l'esquerra hi situo totes les làmines de com em veig jo dia a dia.
Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la primera part, dilluns 13 i dimarts 14

Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la segona part, dimecres 15 i dijous 16

Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la tercera part, divendres 17
A nivell plàstic presento cada dibuix en un paper per aquarel·les (200 g/m2)de mesures 19 x 24cm, blanc, tot i que dues làmines són cartolines de color negre. Totes elles, donades per la composició final de cada dibuix, són en format vertical, tot i que en un principi no vaig decidir com anirien orientades. Com ja he dit, en totes les làmines apareix una única figura femenina, la majoria centralitzades, tot i que la pertanyent a divendres 17 està desplaçada cap a l'extrem superior esquerre però ho compensa el fons afegit a la figura.
Depenent de com em sentia jo i depenent de les respostes de la gent, la tècnica emprada varia, els exemples més clars podrien ser les làmines corresponents a dilluns 13, en les que utilitzo aquarel·la i tinta, per expressar fluïdesa i alliberació, i la làmina corresponent a la visió interior de dimecres 15, en la que empro tècnica seca (creta de tonalitats marrons i negres) i també aplico pasta per aquarel·la sense diluir amb una pedra, per donar una sensació més dura, impactant i pesada. Els materials utilitzats han estat acrílics, aquarel·les, creta, tinta xinesa i pintura de decoració ultra mate, i per realitzar-les, pinzells, pedres o els meus propis dits. Com es pot comprovar a la imatge del segon conjunt, els marges d'algunes làmines han estat alterats, o bé estripats o desfets amb aigua, tot depenent del meu estat d'ànim.
A nivell semàntic, he utilitzat aquest projecte com una experiment de caràcter personal, per a poder comprovar si des debò sóc tan transparent com penso, i pel que he obtingut com a resposta per part dels meus companys, sempre expresso com em sento, és a dir, si tinc un mal dia, no intentaré ocultar-ho, però potser no mostraré al 100% com estic realment. Aquesta reflexió em porta al títol de la meva obra: Translúcid. Potser no mostraré molta negativitat quan tinc un mal dia de cara a l'exterior, ja que aprecio a la gent que m'envolta, i no pel fet de jo tenir un mal dia, la resta ho ha de patir o li ha d'afectar, pel que simplement em mostro una mica apagada si em comparo a com sóc realment, ja que estar malament és normal, al cap i a la fi tots som humans. Si no tinguéssim mals dies, possiblement no sabríem apreciar els bons, de la mateixa manera que si ens forcem a nosaltres mateixos a estar bé sempre, a pensar que cada dia serà el millor de la nostra vida, quan arribi un mal moment que no puguem controlar, perdrem les rendes del nostre camí, del quí som, i això és el pitjor que pot passar.
Pel que fa a mi, sóc una persona positiva, de forma general, intento treure la part positiva a tot però també veient-ne la negativa, i a valorar què és el que vull. Una resposta que va dir-me una que crec que és important incloure per a poder entendre com sóc és la següent:
Detall de dijous 16, corresponent a la visió exterior
Per a que ho entenguis, primer has de saber que sempre t'he considerat una persona positiva, optimista i alegre davant de qualsevol dificultat que has tingut. Avui t'he vist una mica cansada (fins i tot t'has quedat dormida al TAS), però tot i això transmets felicitat a la resta de persones i és una cosa que sempre he admirat de tu, com que encara que estiguis cansada i tinguis problemes no decaus i ho enfoques tot d'una manera humorística, cosa que va que no transmetis negativitats. A veure, això no vol dir que alguns cops no puguis tenir un mal dia o estar enfadada, ets humana com tots, però sempre ho enfoques tot amb humor i ho envoltes amb amb un núvol d'optimisme i alegria que crec que a vegades ni tu mateixa n'ets conscient, però la resta si que ho veiem i s'agraeix.
A banda de l'obra, he realitzar una memòria o hi incloc els meus referents, els quals son Francis Bacon i Paula Bonet, duc a terme una planificació i una descripció del procés final seguit, hi relato les meves estratègies i els obstacles que he tingut i amb tot allò que fa falta saber per a entendre la meva obra.

Les fotografies han estat realitzades amb el meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

divendres, 24 de març del 2017

Disseny d'un habitatge

Aquesta activitat de disseny d’interiors ha consistit en treballar un espai elaborant-ne la seva planta. L’exercici consistia en, a partir d’una estructura ja donada d’un apartament amb unes mides concretes, distribuir les habitacions segons el target group (familiar). A més a més, també ens donava la mesura dels mobles i l’escala la que havia d’estar tot.
L'objectiu principal ha estat aplicar els conceptes d'escala gràfica recentment explicats a classe, ja que en les futures proves de les PAU ens demanarà que ho fem. A més a més, aquest exercici en concret ens ajudarà a distribuir l'espai, a prendre el llenguatge de les plantes pel que fa a les representacions dels mobles, finestres, parets, envans i portes, a aplicar el que sabem de les cases per a saber què és millor o pitjor per una zona. A més a més, treballant la distribució dels mobles serem conscients de les mides mínimes per a una bona antropometria. Gràcies a aquesta activitat serem conscients dels diferents usos que li donem a un espai per a que sigui complet i per poder satisfer les necessitats dels usuaris i del target group.

L’activitat va realitzar-se durant dues hores de classe, durant les quals vam detectar diversos problemes amb les mesures de les acotacions. Les que vam haver de modificar.
El format de la làmina és DIN-A3 situat horitzontalment, i la realització del plànol en portamines 0.5 HB amb l’ajuda de l’escaire, el cartabó, la regla i el compàs.
La meva proposta compleix els requisits: dues habitacions, un lavabo complet, una cuina i un menjador. La primera sala que trobem al entrar a la vivenda és la cuina, en la que no hi ha portes, ni en l'obertura que la comunica amb el passadís ni en la que ho fa amb el menjador. He distribuit els electrodomèstics en un ordre en el que als habitants els hi resultaria més còmode a l'hora de utilitzar-los (com ara els fogons al costat de la finestra). La següent sala, per la qual es pot accedir o bé pel passadís o per la cuina, és el menjador/sala d'estar. en la part més tocant a la cuina hi trobem la taula principal amb una prestatgeria (on s'hi guardarien les copes, mantells, etc), i a la part superior, tocant de l'habitació, la zona d'estar, amb un sofà, una butaca, un poble amb la televisió i una petita prestatgeria. Tornant al passadís, la següent instància és el lavabo, el qual té una pica doble, un WC i una banyera. Vaig decidir que fos una banyera en comptes d'una dutxa perquè aquesta també pot tenir les opcions que t'ofereix una dutxa. Tot i que no disposa d'una obertura al mur per a millor ventilació o lluminositat, aquesta tindria un sistema de ventilació a la paret.
Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB
mida: DIN-A3
Seguint pel passadís, una davant de l'altra, tenim l'habitació principal i la individual. La que seria per a la criatura, a mà dreta, disposa d'un llit individual (tot i que també podria ser una llitera si es desitgés), un armari, una calaixera, una tauleta de nit, una prestatgeria, i un escriptori amb una cadira davant de la finestra per major lluminositat. Finalment, a mà esquerra, hi tenim l'habitació principal, en la que tenim un llit de matrimoni, dues tauletes de nit a cada costat, un armari i un tocador amb la seva respectiva cadira.

Tot i que no vaig tenir gaire problemes al realitzar a escala allò que se'm demanava, si que va fer-se'm pesat, ja que vaig tardar més del que pensava.

La fotografia ha estat feta amb el meu dispositiu mòbil i processada  amb el programa d’edició d’imatges GIMP.

Interiors inventats

Aquest trimestre a l'assignatura de Disseny treballarem el disseny d'interiors.
Per a introduir-nos en aquest nou àmbit, hem hagut de realitzar dues làmines de dos espais inventats en perspectiva cònica frontal i de dos punts de fuga. En el meu cas, vaig realitzar ambdues a casa. Les dues estan fetes en un foli DIN-A3 horitzontal en llapis portamines 0.5. Tot i que no estan finalitzades, pròximament les acabaré.

Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB
Mida: DIN-A3
La primera làmina consisteix en un espai en cònica frontal, amb el punt de fuga desplaçat cap al costat dret en aquest cas. L'espai recreat ha estat el d'un bar amb dues parets de vidre amb envà on a més a més, he afegit una obertura que deixa veure el servei d'homes i de dones. Per a donar aspecte de cafè, he afegit una barra amb un sortidor de cervesa, una prestatgeria amb diverses begudes, i varis sofàs amb taules. Per a la seva realització he utilitzat, com ja he dit anteriorment, el llapis portamines, l’escaire, el cartabó i la regla. Properament hi afegiré alguns elements més i color.

El segon interior inventat ha estat una cònica obliqua de dos punts de fuga situats a cada lateral. En aquest cas, l’espai triat ha estat el d’una sala oberta que fusiona cuina i menjador. Per ara, només he realitzat la part de la cuina, incorporant taulells, una fica, els fogons, una nevera, una campana i un mòdul que fa el paper de taulell i de taula del menjador. Per a la seva realització he utilitzat, com ja he dit anteriorment, el llapis portamines, l’escaire, el cartabó i la regla. En un futur afegiré la part del menjador i alguns petits detalls i color a la làmina.

Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB
Mida: DIN-A3
L’únic inconvenient que he tingut ha estat la falta de temps a causa de la meva mala organització i acumulació de feina que he hagut de prioritzar davant d’aquesta activitat. Pel que fa a la realització de l’espai i dels mobles no he tingut cap dificultat, però si l’error de situar la línia d’horitzó massa alta, fent que la visió no sigui la correcta.
Les fotografies han estat preses amb el meu dispositiu mòbil.


divendres, 3 de març del 2017

Treball tèxtil

L'última activitat realitzada aquest segon trimestre a l'assignatura de Tècniques d'Expressió Graficoplàstiques ha estat un treball tèxtil.
La primera sessió, la professora va ensenyar-nos alguns exemples d'aquest tipus d'art de la web Pinterest per a que agafessim idees de com treballar les teles i d'algunes noves tècniques.
Un cop conclosa la sessió, va comunicar-nos que el projecte que hauriem de fer hauria d'estar relacionat amb algun episodi de la nostra vida.
El meu referent durant tot el curs ha estat l'autoestima, i he seguit treballant-lo, ja que va relacionat amb un extens episodi de la meva vida i que durarà durant molt més temps.
En la meva obra he treballar únicament amb dos tipus de teles (de sac i de ras) i amb fil negre sobre un llenç amb un fons marró.
Aquesta obra reflexa els insults i les punyalades que m'han tirat al llarg de la meva vida, i com aquestes han fet que poc a poc aprengui a obviar els comentaris que no m'aportaran res positiu, creant-me així una bombolla en la que aquest tipus de coses no son capaces d'afectar-me.

divendres, 17 de febrer del 2017

Interpretació de la figura humana projectada al llarg del curs

M'agradaria dedicar una entrada a la meva evolució en la interpretació de la figura humana projectada per a poder observar com sessió rere sessió he anat aprenent sobre anatomia humana amb ajuda de la llibreta d'artista (de la qual podeu trobar-ne una entrada) i de les diverses posicions de les models que apareixien a la pissarra de la classe.
Tots aquests dibuixos han estat realitzats en un total de 45 minuts.

Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70
Aquest dibuix ha estat el primer que vaig realitzar sobre interpretació de la figura humana projectada el segon trimestre, convertint-se així en el primer dibuix d'un cos humà que he dibuixat mai.
Després de realitzar varies postures i de créixer com artista, sóc conscient de que hi ha molts errors a nivell anatòmic, però també ho era conscient en aquell moment. Però malgrat tots aquests errors, he vist necessari incloure'l per a poder observar amb més deteniment la meva evolució.











Aquests han estat uns dels dibuixos realitzats posteriorment a haver fet la llibreta d'artista i per conseqüència, adquirir coneixements sobre anatomia. Podem observar com les proporcions del dibuix envers al format del paper són les correctes, tot i amb errors amb les mans. A diferència del primer dibuix, aquests tenen més detalls anatòmics, que he incorporat aplicant ombres.
Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70
Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70





















Aquest dibuixos han estat dels últims realitzats (un d'ells pertany a l'examen parcial del segon trimestre del qual podeu trobar una entrada). A meitats d'aquest segon trimestre vam començar a treballar la figura humana en escorç, per a practicar per quan vingués la model en viu. Aquí els detalls anatòmics són molt més notables i més clars. El dibuix en escorç és el meu preferit d'imatge projectada ja que crec que he aplicat els volums correctament i força detalls a nivell anatòmic, fins i tot el rostre.
Totes les imatges han estat preses amb el meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.
Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70

Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70

Examen parcial 2n trimestre de dibuix artístic

Aquest examen fou realitzar el 27 de gener de 2017. Recordo el dia perquè era el mateix que el de la entrega del Treball de Recerca, i portava més de 48 hores sense dormir per tal d'acabar-lo a temps i revisar cada detall.

La prova consistia en dibuixar en 45 minuts a partir d'una imatge projectada a la pissarra de la classe la model que apareixia.
Crec que vaig poder captar el moviment d'aquesta força bé, tot i que trobo que les cuixes no van quedar-me com haurien. Va resultar-me fàcil realitzar una primera síntesi del dibuix, ja que la postura de la model no era gaire complicada, cosa que no hagués estat així en cas d'haver estat situada en escorç.

El motiu per la qual he decidit realitzar una entrada al meu blog sobre un examen és perquè l'estat físic i mental en el que em trobava en aquell moment era deplorable, i crec que haver realitzat una proposta d'aquest nivell malgrat els inconvenients em sembla impressionant per la meva part, ja que vaig començar més tard que els meus companys al haver d'anar a entregar el Treball de Recerca al principi de la classe.
La imatge ha estat presa amb el meu dispositiu mòbil i tractada amb el programa d'edició GIMP.



Tècnica: Carbonet
Mida: 50x70

Examen parcial 2n trimestre de disseny

Aquest examen fou realitzar el 27 de gener de 2017. Recordo el dia perquè era el mateix que el de la entrega del Treball de Recerca, i portava més de 48 hores sense dormir per tal d'acabar-lo a temps i revisar cada detall.
Fet a l'última hora del dijous i finalitzat a l'ultima hora del divendres, la prova consistia en dissenyar un packaging per a una empresa de venda a granel de cafè anomenada el cafetó. Com a requisits ens demanava que aquest inclogués el logotip de l'empresa i un petit espai per a que el venedor pugui escriure o assenyalar-li la data de caducitat o el tipus de cafè al client.

Primerament vaig realitzar una pluja d'idees en un foli DIN-A3. Allí vaig treballar casi tota l'estona la mateixa idea perquè des d'un principi tenia clar el que volia fer. Amb una forma que permet omplir-se més o menys i d'un material biodegradable, aquest duu una etiqueta blanca envoltada per un marc de fulles de diferents tonalitats de verds que pretenen recordar a les fulles de la planta del cafè per a que el venedor pugui afegir la data de caducitat i el tipus de cafè al client. També vaig situar el nom de l'empresa a la part inferior frontal de l'embalatge. En el mateix foli explico els materials i el procés industrial que hauria de seguir, ja que la tela de la qual està fet va cosida amb un fil biodegradable/ecològic per evitar adhesius.
Seguidament, en una làmina DIN-A3 vaig realitzar els plànols acotats de l'alçat, la planta i el perfil del packaging, acompanyat d'una perspectiva paral·lela

La raó per la qual he decidit realitzar una entrada al meu blog sobre un examen és perquè l'estat físic i mental en el que em trobava en aquell moment era deplorable, i crec que haver realitzat una proposta d'aquest nivell malgrat els inconvenients em sembla impressionant per la meva part, ja que recordo adormir-me durant la seva realització.
La imatge ha estat presa amb el meu dispositiu mòbil i tractada amb el programa d'edició GIMP.
Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB, llapis de fusta i retoladors
Mida: DIN-A3



Figura humana en un entorn real

Aquesta activitat pertany a una prova de selectivitat que vam haver de realitzar en un total de dues hores a classe, la qual consistia en representar una figura humana realitzant qualsevol esport en un entorn urbà.

Tècnica: Carbonet i llapis 6B
Mida: 50x70
Per a realitzar-la, vaig elaborar uns esbossos en un full DIN-A3 doblegat per la meitat on primer vaig plantejar-ne l'espai i després vaig incorporar la figura humana femenina fent bàsquet, un esport que fins l'any passat realitzava. Un cop realitzats els esbossos, vaig projectar la meva idea en una làmina de mesures 50x70 cm.
El primer que vaig realitzar foren les línies d'horitzó i i el corresponent punt de fuga. A partir d'allí, vaig anar situant les línies de fuga per a poder dibuixar elements com els edificis, la cistella de bàsquet, el banc o bé la mateixa pista. L'últim element realitzat fot la figura humana, la qual no va sortir-me gaire bé pel meu gust, ja que crec que sóc capaç de fer més i donada la seva posició no sabia com aplicar-li les ombres.
El meu objectiu en un dels primers esbossos era afegir una segona figura humana fent esport, però a causa del temps disposat, vaig decidir només realitzar-ne una.
Les fotografies han estat preses amb la càmera del meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Disseny de moda: Vestits a l'estil de Miyake



L'última activitat de disseny realitzada aquest segon trimestre ha estat una prova de Selectivitat antiga (ja que avui dia no surten exercicis de disseny d'indumentària a les proves de les PAU), que consistia en elaborar tres dissenys inspirats en els del dissenyador de moda japonès Issey Miyake: unes indumentàries amb volums esfèrics o punxeguts molt exagerats que semblen que flotin, utilitzant un esquelet intern per aconseguir aquesta tridimensionalitat i uns colors llampants, donant com a resultat un conjunt molt conjunt orgànic i dinàmic alhora.
Resultado de imagen de miyake design
Una de les imatges proposades com a exemple
Resultado de imagen de miyake design
Una de les imatges proposades com a exemple




Les meves propostes s'han centrat en aquestes característiques primerament mencionades, ja que he treballat vestits amb formes esfèriques i un conjunt amb unes punxes. Tot i que la meva pluja d'idees era molt rica, l'execució dels dissenys a la làmina no em va resultar fàcil, ja que no sabia com dibuixar la figura humana portant els meus models ni com aplicar-hi la graficoplàstica correctament.
Les fotografies han estat preses amb la càmera del meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.
Tècnica: llapis de colors aquarel·lables i aquarel·la
Mida: DIN-A3


Detall del primer disseny
Detall del tercer disseny
Detall del segon desseny



Rapport tèxtil infantil

Aquesta activitat ha estat un exercici basat en una prova de Selectivitat, i ha estat el primer que hem realitzat en relació amb el disseny tèxtil i d'indumentària d'aquest trimestre. La seva duració ha estat de dues hores a classe i acabada a casa.
Ens han demanat que dissenyem un estampat infantil, pel que m'he decidit per la fruita, amb l'objectiu de fer als nens agradar tot tipus de fruits i per una dieta més sana.
He decidit no utilitzar cap tipus de color de fons pel meu estampat, ja que les peces de fruita que hi apareixen, contenen tot tipus de colors i això podria  provocar confusions. Dins la meva composició hi apareixen peces de fruita com ara la síndria, la taronja, la pera, el mango, fruits silvestres, entre moltes d'altres.
Primerament he realitzat una pluja d'idees en la que directament he treballar les peces que volia que apareguessin en la composició. Un cop clara la composició que volia que treballar, he situat cada peça en un espai d'un foli DIN-A6 en forma d'esbós a color, ja que així em resultava més fàcil estructurar les peces.
Detall de la tercera fase del rapport
Un cop acabada aquesta primera fase, he fotocopiat el disseny, i he dividit aquest en quatre parts, de manera que cadascuna te les mesures d'un DIN-A8. Per a elaborar el raport, he hagut de numerar amb els nombres 1,2,3 i 4 cada fulla, situant els números a l'extrem exterior, i un cop fet, girar-les de tal manera que els extrems numerats convergeixen al centre. Seguidament he enganxat les quatre cares amb cinta adhesiva.
Un cop fet això, la segona fase consistia en reorganitzar els elements que havien quedat desordenats, cosa que jo he fet amb llapis de colors, obtenint així la composició final.
Per últim, la tercera fase consistia en passar a net allò que haviem fet en la segona fase en un tercer foli DIN-A6.
Un cop acabat el rapport tèxtil, he enganxat els tres folis DIN-A6 en una làmina DIN-A3 horitzontal, situats verticalment i paral·lelament entre ells.
Aquesta activitat m'ha semblat interessant ja que he fet servir un mètode que desconeixia sobre el disseny tèxtil i m'ha permés crear un disseny força viu i interessant.
Les fotografies han estat preses amb la càmera del meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Tècnica: Llapis de colors
Mida: DIN-A3



Disseny d'un petjapapers

Aquesta activitat és una proposta tipus PAU realitzada a meitats del segon trimestre durant dues hores a classe. Aquesta ens demanava dissenyar un petjapapers i que n'assenyaléssim el material del que està format i el procés de fabricació que seguiria l'objecte. A més a més, aquest hauria de ser ergonòmic, pel que vam pactar dibuixar una mà per a veure com l'objecte s'adaptava a cos humà.
La pluja d'idees que vaig elaborar en un DIN-A3 no era massa rica, ja que des d'un principi tenia en ment el que volia dissenyar, sols que variant la forma d'aquest.  Volia que fos multifuncional, de manera que vaig afegir-hi un espai per a guardar petits estris i llum, per a que l'usuari pogués tenir un focus de llum movible; a més a més volia treballar la sostenibilitat, de manera que vaig decidir treballar amb fusta, tot i que al final vaig haver d'incorporar una base de metall per a guardar les piles. El meu disseny està realitzat amb un sol bloc de fusta massissa, pel que segueix un procés de tallament i de poliment per arrodonir els seus extrems, tal i com explico en la petita argumentació que vaig afegir.
Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB, llapis aquarel·lables i aquarel·les
Mida: DIN-A3

Un cop clara la idea, en una làmina DIN-A3 vaig presentar l'alçat, la planta i el perfil del meu disseny, acompanyat d'una perspectiva paral·lela de la proposta amb la mà, ja pactada, agafant el petjapapers per a demostrar l'ergonomia d'aquest.

Estic contenta amb el resultat, perquè he pogut seguir treballant el concepte de multifunció i sostenibilitat fora del meu Treball de Recerca i a més a més he pogut aplicar la graficoplàstica adquirida durant el transcurs d'aquest a la làmina.
La imatge ha estat presa amb el meu dispositiu mòbil i tractada amb el programa d'edició GIMP.


Ulleres Smart

Imatge del vehicle Smart de Mercedes Benz,
Aquesta activitat ha estat un exercici a l'estil d'una prova de les PAU sobre el disseny industrial. L'activitat consistia en dissenyar unes ulleres inspirades en el cotxe Smart de la marca Mercedes-Benz. Per a la realització d'aquesta, van ser necessàries dues hores de classe, tot i que la meva proposta va ser acabada a casa.

Per a elaborar la pluja d'idees en un DIN-A3, primerament he necessitat analitzar les característiques pròpies del vehicle, ja siguin formes o colors, i anant-les aplicant al meu disseny (en l'explicació dic en què ha estat inspirada cada part de l'objecte).
Tècnica: Llapis portamines 0.5 HB i llapis de colors
En una segona làmina DIN-A3, he representat els plànols de l'alçat, la planta i el perfil del meu disseny final. La part graficoplàstica ha estat feta amb llapis de colors.

Trobo que el meu disseny final pertany dona resultat a unes ulleres força comunes però que tota l'estona recorden al vehicle, ja que vull que tant els més atrevits com els més discrets puguin portar-les.
Les fotografies han estat preses amb la càmera del meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Detall del l'alçat plànol


Detall del perfil del plànol