divendres, 31 de març de 2017

Projecte de figura humana, Translúcid


Aquest projecte se'ns va plantejar a finals de segon trimestre de l'assignatura de dibuix artístic, ja que entra dins del temari de figura humana. Aquest, se'ns va presentar de forma lliure, en la que només haviem de complir un requisit: treballar la figura humana. Per a la realització d'aquest, haviem de fer una recerca sobre els referents de cadascú i planificar una memòria escrita.
En un primer moment volia treballar la transexualitat, com ja havia volgut treballar al Projecte de col·laboració amb el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), però finalment, vaig decidir treballar un tema del que només jo puc parlar i del que, un cop més, torno a ser-ne la protagonista.
La meva obra titulada Translúcid parla de les emocions i d'allò que donem a expressar al món. Sempre m'he considerat força transparent pel que fa a donar a conèixer el meu estat d'ànim, però volia comprovar si de debò era així. La meva idea consistia en, durant un període de cinc dies, dibuixar-me a mi mateixa segons com m'havia sentit, i fer un segon dibuix realitzar a partir d'una enquesta repartida entre la gent amb la que havia tractat aquell dia. Aquesta enquesta constava de les quatre preguntes següents:

  1. Creus que el meu estat d'ànim avui ha estat positiu o negatiu?
  2. Com el descriuries?
  3. Quin/s color/s em descriurien?
  4. Quina postura (de cos sencer) creus que encaixa més amb el meu estat d'ànim?

Un cop reunia des de 3 fins a 10 respostes, agafava una mica de cada part (normalment coincidien en gairebé tot), elaborava el dibuix.
El resultat final consta d'un total de deu dibuixos de lectura horitzontal en ordre descendent. En la columna de la dreta apareix com la gent m'ha vist aquell dia, i a la columna de l'esquerra hi situo totes les làmines de com em veig jo dia a dia.
Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la primera part, dilluns 13 i dimarts 14

Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la segona part, dimecres 15 i dijous 16

Obra Translúcid. Conjunt pertanyent a la tercera part, divendres 17
A nivell plàstic presento cada dibuix en un paper per aquarel·les (200 g/m2)de mesures 19 x 24cm, blanc, tot i que dues làmines són cartolines de color negre. Totes elles, donades per la composició final de cada dibuix, són en format vertical, tot i que en un principi no vaig decidir com anirien orientades. Com ja he dit, en totes les làmines apareix una única figura femenina, la majoria centralitzades, tot i que la pertanyent a divendres 17 està desplaçada cap a l'extrem superior esquerre però ho compensa el fons afegit a la figura.
Depenent de com em sentia jo i depenent de les respostes de la gent, la tècnica emprada varia, els exemples més clars podrien ser les làmines corresponents a dilluns 13, en les que utilitzo aquarel·la i tinta, per expressar fluïdesa i alliberació, i la làmina corresponent a la visió interior de dimecres 15, en la que empro tècnica seca (creta de tonalitats marrons i negres) i també aplico pasta per aquarel·la sense diluir amb una pedra, per donar una sensació més dura, impactant i pesada. Els materials utilitzats han estat acrílics, aquarel·les, creta, tinta xinesa i pintura de decoració ultra mate, i per realitzar-les, pinzells, pedres o els meus propis dits. Com es pot comprovar a la imatge del segon conjunt, els marges d'algunes làmines han estat alterats, o bé estripats o desfets amb aigua, tot depenent del meu estat d'ànim.
A nivell semàntic, he utilitzat aquest projecte com una experiment de caràcter personal, per a poder comprovar si des debò sóc tan transparent com penso, i pel que he obtingut com a resposta per part dels meus companys, sempre expresso com em sento, és a dir, si tinc un mal dia, no intentaré ocultar-ho, però potser no mostraré al 100% com estic realment. Aquesta reflexió em porta al títol de la meva obra: Translúcid. Potser no mostraré molta negativitat quan tinc un mal dia de cara a l'exterior, ja que aprecio a la gent que m'envolta, i no pel fet de jo tenir un mal dia, la resta ho ha de patir o li ha d'afectar, pel que simplement em mostro una mica apagada si em comparo a com sóc realment, ja que estar malament és normal, al cap i a la fi tots som humans. Si no tinguéssim mals dies, possiblement no sabríem apreciar els bons, de la mateixa manera que si ens forcem a nosaltres mateixos a estar bé sempre, a pensar que cada dia serà el millor de la nostra vida, quan arribi un mal moment que no puguem controlar, perdrem les rendes del nostre camí, del quí som, i això és el pitjor que pot passar.
Pel que fa a mi, sóc una persona positiva, de forma general, intento treure la part positiva a tot però també veient-ne la negativa, i a valorar què és el que vull. Una resposta que va dir-me una que crec que és important incloure per a poder entendre com sóc és la següent:
Detall de dijous 16, corresponent a la visió exterior
Per a que ho entenguis, primer has de saber que sempre t'he considerat una persona positiva, optimista i alegre davant de qualsevol dificultat que has tingut. Avui t'he vist una mica cansada (fins i tot t'has quedat dormida al TAS), però tot i això transmets felicitat a la resta de persones i és una cosa que sempre he admirat de tu, com que encara que estiguis cansada i tinguis problemes no decaus i ho enfoques tot d'una manera humorística, cosa que va que no transmetis negativitats. A veure, això no vol dir que alguns cops no puguis tenir un mal dia o estar enfadada, ets humana com tots, però sempre ho enfoques tot amb humor i ho envoltes amb amb un núvol d'optimisme i alegria que crec que a vegades ni tu mateixa n'ets conscient, però la resta si que ho veiem i s'agraeix.
A banda de l'obra, he realitzar una memòria o hi incloc els meus referents, els quals son Francis Bacon i Paula Bonet, duc a terme una planificació i una descripció del procés final seguit, hi relato les meves estratègies i els obstacles que he tingut i amb tot allò que fa falta saber per a entendre la meva obra.

Les fotografies han estat realitzades amb el meu dispositiu mòbil i tractades amb el programa d'edició GIMP.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada