L'obra mencionada està treballada amb filferro i vidre, tot i que la llum i l'espai en el que es troba també forma part de la composició final. Un cop aprés això, un dels materials utilitzats per a la meva obra ha estat aquest, tot i que també he utilitzat llana de colors i fum.
El primer pas que he realitzat, han estat els esbossos de les idees que volia treballar en la meva llibreta d'artista, desenbocant al projecte final.
En una hora de classe he realitzat la part del cervell de la meva obra amb fils de llana de molts colors, enredats entre ells, donant una forma final força volumètrica..
Amb l'ajuda d'un cap de maniquí, he anat resseguint-lo amb filferro de dalt a baix, i després tallant-lo pels laterals. En la làmina de mides 50x70, he anat disposant on aniria cada extrem del filferro fent forats al paper.
Amb el fum d'encens, he treballat la zona inferior de la meva obra, ja que el paper atrapava el seu color negre. Un cop feta aquesta part, amb el bastonet sobrant de l'encens he rascat al fum, escrivint fórmules i operacions matemàtiques extretes dels meus apunts de matemàtiques, física i tecnologia industrial de l'any passat i fixades a la làmina amb laca. He incorporat cada filferro al seu lloc pertanyent del paper i el cervell a la part superior del cap.
Havíem de deixar una zona reservada per acabar al museu, per tant vaig deixar l'obra en aquell estat.
El dia que vam anar al museu, van preparar-nos un espai pels estudiants per a poder acabar-ho. La meva ha consistit en tallar per la meitat els tres primers ferros situats al crani de la meva figura i obrir-los de tal manera que aquests arribessin fins a la part superior del paper. En ells, he lligat sis colors de llana diferents.
A continuació us deixo la primera reflexió que vaig escriure sobre l'obra:
CREATIVITAT
ATRAPADA
Aquesta obra ha estat creada gràcies a
poder estar realitzant el batxillerat artístic plàstic, però en el cas d’haver
estat proposada l’any passat, no existiria.
El mes de setembre de l’any 2015 va
iniciar-se una nova etapa per a mi, ja que vaig iniciar els meus estudis a
Batxillerat, però no el que m’hagués agradat fer des d’un principi, sinó que
vaig començar el Batxillerat Tecnològic. Aquesta elecció fou escollida per part
dels meus pares, als qui no els hi feia massa gràcia que volgués fer la
modalitat artística plàstica.
Durant tot aquell curs vaig passar-me
les classes intentant entendre que allò que se m’ensenyava i que m’arribés a
agradar, sense èxit. Quan tornava a casa un cop finalitzades les classes
m’asseia a l’escriptori, davant els problemes de física, de matemàtiques o de
tecnologia industrial, i de la mateixa manera que obria la llibreta la tancava,
copiant només l’enunciat.
Aquell any va ser horrible per a mi,
ja que el meu esperit creatiu estava tancat dins meu, sense poder fer el que
des de petita m’ha agradat, limitant-me a unes lleis, unes fórmules
matemàtiques imposades, i amb un sistema que no em deixava expressar-me, ja que
no era el meu àmbit. Aquesta part de la meva vida està representada pel fum i
totes les fórmules i operacions, extretes dels apunts que mai vaig arribar a
entendre, inscrites sobre aquest mateix. Aquesta part de l’obra representa com
aquella modalitat de batxillerat m’ofegava, m’enfonsava, intentant-me atrapar
poc a por, amb el seu color profundament negre intentant arribar al niu de la
meva creativitat: el cervell, sense èxit.
Finalment, aquest nou curs l’he pogut
iniciar de la millor manera que mai m’hagués pogut imaginar. Per fi he pogut
realitzar la modalitat de Batxillerat que des d’un principi havia volgut fer, i
el més important: sóc feliç.
Estic fent el que m’encanta, descobrint coses
noves i genials cada dia, podent alliberar la meva creativitat sense cap fórmula
ni cap llei que em posin límits. Estic fluint.
 |
| Imatge de la primera fase de l'obra |
 |
| Imatge de l'obra al museu un cop acabada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada